Sobre la temperatura de la superfície de la mar
La temperatura superficial de la mar (SST) és una de les variables climàtiques essencials (VCE) definides pel Sistema Mundial d’Observació del Clima (SMOC) per a monitorar i caracteritzar l’estat del sistema climàtic global. La SST és un indicador del flux de calor en la interfície aïre-mar i pot utilitzar-se per a identificar característiques oceàniques com a fronts i zones de surgencia. També és una variable essencial per a la predicció oceànica i meteorològica.
A mesura que la SST augmenta, influïx en els patrons meteorològics i climàtics des de l’escala local fins a la global. El monitoratge i l’anàlisi a llarg termini de la SST són essencials per a avaluar els impactes del canvi climàtic i predir fenòmens meteorològics extrems, com a ciclons tropicals o precipitacions intenses a escala regional, com les inundacions sobtades al Mediterrani. La SST també s’utilitza per a pronosticar canvis en l’oceà a major escala, com l’Oscil·lació del Sud del Xiquet.
En l’oceà global, la SST varia amb la latitud, amb valors més freds a les regions àrtica i antàrtica i aigües més càlides al voltant de l’equador. Este gradient de temperatura es pot veure fàcilment en els oceans, però no és tan clar en una mar marginal com el Mediterrani.
Definició de SST
No existix una única definició de SST, ja que la capa superior de l’oceà presenta una estructura de temperatura variable relacionada amb la turbulència oceànica i els fluxos de calor, moment i humitat entre l’aire i la mar. Per tant, s’utilitzen diverses definicions de SST per als diferents valors de temperatura que poden mesurar-se a diferents profunditats en la capa superior de l’oceà. La figura mostra les diferents definicions proposades pel Grup de Temperatura Superficial de la Mar d’Alta Resolució (GHRSST, https://www.ghrsst.org/).
Les definicions que es mostren en la figura són:
Temperatura de la interfície (SSTint)
Correspon a la capa d’interfície aïre-mar. No obstant això, en la pràctica, no té utilitat pràctica, ja que la temperatura a este nivell no pot mesurar-se amb la tecnologia actual.
Temperatura superficial de la mar superficial (SSTskin)
És la temperatura mesurada per un radiòmetre infraroig en el rang de longituds d’ona de 3,7 a 12 μm. Correspon a una capa de ~10 a 20 μm de profunditat. Els mesuraments de SSTskin estan subjectes a un ampli cicle diürn potencial.
Temperatura superficial de la mar subsuperficial (SSTsub-skin)
Correspon a aproximadament 1 mm de profunditat. A efectes pràctics, la SSTsub-skin pot aproximar-se al mesurament de la temperatura superficial mitjançant un radiòmetre de microones que opera en el rang de freqüència de 6 a 11 GHz.
Temperatura de la mar en profunditat (SSTz o SSTdepth)
Tots els mesuraments de la temperatura de l’aigua sota la SSTsub-skin es denominen temperatures de profunditat (SSTdepth). Estes temperatures poden obtindre’s mitjançant una àmplia varietat de plataformes i sensors, com a boies a la deriva, flotadors de perfil vertical o cadenes de termistors profunds, a profunditats que oscil·len entre 10⁻² i 10⁻³ m. Estes observacions de temperatura són distintes de les obtingudes mitjançant tècniques de teledetecció (SSTskin i SSTsub-skin) i han de qualificar-se mitjançant una profunditat de mesurament en metres.
Temperatura de fonamentació (SSTfnd)
Per a la profunditat a la qual correspon SSTfnd, la variabilitat diürna de la temperatura no influïx. La SSTfnd (temperatura de fonamentació) només pot mesurar-se mitjançant termòmetres de contacte in situ.
Informació addicional sobre la SST en EumeTrain (https://resources.eumetrain.org/data/6/619/index.htm)